Vés al contingut

Torre Grallera

Municipi:
Torrefarrera
Printer Friendly, PDF & Email
Tipus de patrimoni:
Patrimoni cultural material
Període històric:
Edat mitjana

Es tracta d’un element patrimonial de caràcter arqueològic, consistent en un aflorament de roca sorrenca situat al nord-est del nucli de Torrefarrera. Enlairat a una altitud de 223 metres, aquest aflorament, visiblement modelat antròpicament i amb forma tabular de planta rectangular, conserva estructures que en el passat foren excavades en la plataforma cimera. Atesa la seva altitud, preponderant en la zona i les restes avui visibles, hom en considera l’origen en un habitatge o torre defensiva, d’època possiblement islàmica, associada a una comunitat agrícola (s. VIII-XII).

Aquest indret apareix documentat l’any 1177, i hi ha la possibilitat que en els seus voltants, molt alterats pels treballs agrícoles i les modificacions parcel·làries, hi hagués hagut un nucli de població, avui desaparegut.

Finalment, la Torre de la Grallera esdevé un mirador perfecte per a l’estudi i anàlisi d’aquest sector del nord del Segrià.

 

Es tracta d’un jaciment d’accés lliure.

 

Primària

Competències clau:   

Les activitats es poden vincular amb l’àmbit de coneixement del medi, concretament en les següents competències específiques i sabers:

  • Competència específica 5: Analitzar les característiques de diferents elements o sistemes del medi natural, social i cultural, identificant la seva organització i propietats, establint relacions entre aquests, per tal de reconèixer el valor del patrimoni cultural i natural i emprendre accions per a un ús responsable, la seva conservació i millora.
  • Competència específica 7: Observar, detectar, comprendre i interpretar canvis i continuïtats del medi natural, social i cultural, analitzant relacions de causalitat, simultaneïtat i successió, per explicar i valorar les relacions entre diferents elements i esdeveniments que permeten entendre el present i imaginar futurs possibles. 

Les activitats també  es poden vincular en altres àmbits tals com l’àmbit d’educació física, l’àmbit digital, l'àmbit lingüístic, l'àmbit matemàtic, etc.

 

Proposta de treball:

  • Visita al jaciment i observació en relació a formes geomètriques al jaciment, materials de construcció, paral·leles, nivells, etc. 
  • Comparació i reflexió en relació a la manera d’habitar un territori amb l’actual (diferències i similituds quant a espai, situació geogràfica, material de construcció, funcionalitat…)
  • Recorregut a peu o en bicicleta des de l’escola del mateix municipi o pròxims (entre 1,5 i 3km de radi amb pobles tals com Rosselló, Benavent de Segrià, Torre-Serona i Torrefarrera).
  • Recorregut turístic per fomentar i promoure el municipi i/o territori amb cartells explicatius i codis QR enllaçats a breus explicacions en format àudio o vídeo en diferents llengües. 

Aquesta visita resulta molt interessant per entendre les diferents formes de viure en societat, així com els canvis i les diferències entre un període històric concret i l’actual. Permet observar diferents maneres d’ocupar una zona per habitar-la, les construccions, la situació geogràfica en relació a la comarca i al territori i les diferents maneres de viure. Aquesta visita forma part de la ruta de les “excavacions en pedra seca” i es recomana completar-la amb alguna de les diferents visites que s’hi proposen. 


 

ESO

Aquesta visita es recomana especialment a l’alumnat de 2n d’ESO.

Competències clau:   

  • Competència 1: Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la causalitat històrica.
  • Competència 3: Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.
  • Competència 5: Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitats.

 

Proposta de treball: 

  • Aquesta visita és molt útil per a la interpretació d’un ampli territori quant a les transformacions que aquest ha experimentat al llarg de la història; la dicotomia regadiu-secà, així com l’evolució dels diferents tipus de conreus i la transformació en un paisatge profundament antropitzat durant segles en són un exemple.     A més a més, des de la perspectiva històrica, ens pot servir per entendre el poblament i l’organització  d’aquesta àrea abans (període islàmic) i després (feudalització) de la conquesta de Lleida de 1149.
  • Punt d’arribada d’una roadbook feta per l’alumnat (ESO) en BTT o a peu.
Batxillerat

Per a la matèria de Geografia de 2n de Batxillerat aquesta visita és molt útil per a l’anàlisi de l’evolució i transformació de les àrees agràries i pecuàries (sector primari), així com el reconeixement de les característiques dels paisatges antròpics.