La timoneda d’Alfés se situa a l’interior de l’espai natural protegit dels Secans de Mas de Melons-Alfés. Aquest espai es troba inclòs al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) des de l’any 1992 i a la xarxa Natura 2000, des de l’any 2003, com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).
És una plana que presenta unes característiques d’una estepa àrida continental, on hi sorgeix una vegetació herbàcia i subarbustiva de baixa alçada evolucionada a partir d’una plana conreada. Hi trobem erms de teròfits i timonedes nitrohalòfil, riques en espècies de caire continental essent així un espai singular quant a vegetació en el context del país ja que és l’única timoneda que es conserva actualment a Catalunya.
Es destaca per un conjunt de plantes com el timó o farigola (Thymus vulgaris), que dona nom a l’espai, l’argelaga (Scorpius) i l’artemisa o artemísia (Herba-alba), que formen comunitats on apareixen un bon nombre de teròfits a la primavera així com també una població extensa de gramínies del gènere stipa. Entre altres espècies més habituals també destaquen el coscoll (Quercus coccifera), el llistó (Brachypodium retusum), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’arçot (Rhamnus lycioides) o la maleïda (Linum suffruticosum).
Pel que fa a la fauna, fins fa poc s’hi trobaven dues espècies d’ocells tals com l’alosa becuda (Chersophilus duponti) i la trenca (Lanius minor), aquesta última situada en perill d’extinció a la península ibèrica. No obstant això la timoneda continua sent un hàbitat important per molTes espècies d’ocells, com per exemple, la ganga (Pterocles alchata), el torlit (Burhinus oedicnemus), la calàndria (Melanocorypha calandra), la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), l’alosa vulgar (Alauda arvensis), la cogullada fosca (Galerida theklae), el sisó (Tetrax tetrax) i més estranyament la xurra (Pterocles orientalis). També és hàbitat freqüentat per nombroses espècies d’ocells rapinyaires, com ara l’esparver cendrós, el xoriguer comú, el milà reial, etc.
Finalment, cal destacar les seves poblacions d’insectes, fins al punt de trobar-s’hi espècies que no es troben enlloc més a Catalunya, com ara l’ortòpter Prionotropis flexuosa, un endemisme ibèric, l’ortòpter Calliptamus wattenwylianus o l’heteròpter Tholagnus flavolineatus.
A continuació nomenem les competències claus que es poden desenvolupar a través d'aquest element patrimonial:
- Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria
- Competència en consciència i expressió culturals.
- Competència ciutadana
També especifiquem els vectors que es treballen:
- Aprenentatges competencials
- Universalitat del currículum
- Ciutadania democràtica i consciència global
En l'etapa d'educació infantil considerem que la Timoneda d'Alfés es pot treballar als Nivells i4 i i5.
Aquest element patrimonial pot contribuir als eixos de desenvolupament i aprenentatge 3 i 4.
En l'etapa d'educació primària considerem que la Timoneda d'Alfés es pot treballar a Cicle Inicial, Cicle Mitjà i Cicle Superior.
L'àrea en què es pot treballar més directament és el Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural.
En l'etapa d'educació secundària considerem que la Timoneda d'Alfés es pot treballar a 1r, 2n i 4t d'ESO, i 2n de Batxillerat.
Les matèries en què es pot treballar més directament són Ciències socials, ciències naturals i desenvolupant la Història d’Espanya.
Considerem que la Timoneda d'Alfés és interessant treballar-la en la formació d'adults.
L'àrea en què pot incidir més directament són les Ciències socials i ciències naturals.