Fruiturisme dóna a conèixer la cultura de la fruita pròpia del municipi i transmet els valors de l’agricultura de regadiu. Es poden visitar camps de: préssecs, nectarina, préssec pla o “paraguayo” i platerina.
Segons l’època de l’any es podran observar les diferents etapes del cicle de vida de l’arbre fruiter: els pètals de les flors d’un vistós rosa “Aitona en flor” (febrer-març), les fulles substituint les flors per un verd intens “Aitona en verd” (abril-maig), el creixement del fruit, la seva maduració i la collita “Aitona en fruita” (mesos d’estiu), i quan es daura i cau la fulla (mesos de tardor).
Capacitats curriculars:
Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa:
Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte, i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Continguts Clau:
Àrea de Descoberta de l’entorn:
-
Observació i identificació de l’entorn natural: paisatges, arbres, flor, fruita dolça.
Activitat:
Observació directa del paisatge i les característiques dels fruiters. *Segons què es vulgui observar caldrà tenir en compte l’època de l’any.
Àmbit de coneixement del medi
Competències curriculars:
Dimensió món actual
- C1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes
- C4. Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren, per valorar les actuacions que els afecten.
Continguts Clau:
- espai geogràfic
- ecosistema i paisatge
Activitat:
Observació directa del paisatge i les característiques dels fruiters. *Segons què es vulgui observar caldrà tenir en compte l’època de l’any.
- observar i descriure el paisatge
- fotografiar / descriure les feines de la pagesia: plantar, collir, esporgar, ensofatar, etc.
- debatre sobre :
- el cultiu ecològic vs el cultiu intensiu
- com afecta el turisme a l’agricultura? quina implicació té el turisme en una població agrícola?
Àmbit de socials
Competències curriculars:
Dimensió geogràfica.
- CB5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.
- CB6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions
- CB7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.
Continguts Clau:
- CC19. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres.
- CC20. Principals zones bioclimàtiques de Catalunya, Espanya, Europa i el món. Defensa i preservació del patrimoni paisatgístic.
Activitat:
Observació directa del paisatge i les característiques dels fruiters. *Segons què es vulgui observar caldrà tenir en compte l’època de l’any.
- observar i descriure el paisatge, donar la importància a l’aigua i les canalitzacions.
- abans passar a classe fotografies aèries o mapes per veure els diferents camps, les extensions i els límits. Utilització del SIG. Treballar les escales.
- fotografiar / descriure les feines de la pagesia: plantar, collir, esporgar, sulfatar, etc.
- debatre sobre :
- el cultiu ecològic vs el cultiu intensiu
- com afecta el turisme a l’agricultura? quina implicació té el turisme en una població agrícola?
GES 1 Ciències Naturals:
Continguts:
Caracterització de la nutrició autòtrofa (fotosíntesi) com a procés cel·lular d'utilització de la matèria inorgànica del medi i l’energia solar per elaborar les seves estructures.
Activitats:
- Reconèixer, a partir de l’observació directa evidències de cadascuna de les característiques dels arbres i plantes que hi ha en un camp de fruiters; es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen i estan formats per cèl·lules, utilitzar-les per justificar què és un ésser viu. Fer-ne una notació científica.
- Analitzar els camps de Corbins: els seus components, els principals tipus d’interacció entre ells, les cadenes tròfiques més rellevants i el flux de matèria i energia que s’hi estableix, i també les possibles successions ecològiques causades per la modificació real o teòrica de diferents variables del sistema.