Ermita de Santa Llúcia - Sunyer

Les restes de l'ermita es troben sobre una petita elevació que s'aixeca al nord de l'antiga pista (ja asfaltada) que comunica les poblacions de Torres de Segre i Castelldans a través dels pobles de Sunyer, Alfés i Aspa. El que queda de l'ermita de Santa Llúcia es localitza en la partida homònima que limita al nord amb les Salines i el Comú i a migdia amb la Serra de la Pleta i el Pla de la Bassa.

La planta visible de l'ermita en el moment de la intervenció era de nau única, orientada est/oest amb acabament absidal a l'extrem oriental. Les dimensions de l'edifici original romànic eren de 17'75m de llargada màxima i 6'60m d'amplada. A partir de l'existència de l'arrencament d'un arc conservat en el parament al nord de l'edifici, es pot pensar que la nau podria haver estat dividida en tres cossos de dimensions proporcionals.

La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular que comunicaria amb el presbiteri a través d'un suposat arc que no s'ha conservat. No hi ha indicis de l'existència de braços a les bandes de la nau ni de cap capella adossada.

El basament de les primeres filades observades en la zona de l'absis descansa directament sobre la roca natural, en la que s'excavà una mena de rasa de fonamentació de 10 cm de profunditat. La porta d'accés a l'ermita se situaria al sud i molt possiblement seria adovellada i sense columnata ni decoració aparent. A l'interior s'habilità una mena d'enllosat de pedres irregulars, conservat molt parcialment, que testimonien l'existència d'un altar. Els murs conservats tenen un metre d'amplada i són fets amb un aparell molt acurat, amb carreus de pedra sorrenca molt erosionada en què s'observen traces de treball amb punxó i escoda.

S'observen també alguns vestigis de reformes i transformacions a què fou sotmesa l'església en temps posteriors a la seva construcció, que demostren les successives reparacions de l'edifici durant els segles XVII i XVIII.