Vés al contingut

Elements patrimonials

Es tracta d'un camp de túmuls que presenta tota una tipologia d'enterraments d'incineració: túmuls circulars i rectangulars, amb superposicions.

Genó és un poblat fortificat de l’Edat del Bronze final (1150-900 aC) situat al capdamunt d’un turó isolat amb un camp visual total, sobretot dominant el marge esquerre del riu Segre.

Es tracta d’un element patrimonial de caràcter arqueològic, consistent en un aflorament de roca sorrenca situat al nord-est del nucli de Torrefarrera.

El Canal de Pinyana constitueix una infraestructura hidràulica de les comarques del Segrià (Lleida) i la Llitera (Osca).

L'església de Sant Salvador està situada al carrer del Forn número 8, del nucli antic de Torrebesses. La trobarem al punt més alt de la Vileta, a 288m d’altitud per ser exactes. És un edifici d'una nau i absis semicircular, cobert amb volta de canó apuntada.

L’Església “Nova” o església que va matar el fred, com la coneixen alguns, es troba a la part baixa del municipi de Torrebesses. L’edifici es va començar a construir el 1869 quan el poble va tenir la necessitat d’una església més gran a causa de l’ augment de població.

Josep Jané va instal·lar un interessant museu d'objectes de la llar, de la pagesia i la menestralia local, que des de 1983 ha anat creixent amb col·leccions de ceràmica, imatgeria i documents i troballes prehistòriques.

L’inici de la Colònia de la Mata de Pinyana es troba en la fàbrica Serra, una indústria de filatures de cotó que es posa en marxa  cap a 1877 quan Jaume Serra i Vehil aprofitant el salt d’aigua de Peretó decideix establir-hi la seva fàbrica que  no estarà completa fins al 1890.

Les construccions de pedra seca són un element típic del Baix Segrià i Les Garrigues. La principal característica de la pedra seca és que no s’empra morter o lligam de pasta humida.

Conegut des del segle X segons cròniques andalusines, el hisn (castell en àrab) de Carvinia va constituir un dels llocs claus de la defensa de Madina Làrida per la seva situació, a mig camí entre aquesta i la